re(genu)flexions


Quan la vida t’ofereix la possibilitat de poder gaudir de les entranyes d’un bon esdeveniment literari, seria d’estúpids dir que no

Sens dubte, la màgia de l’espectacle va ser brutal des del primer alè del poeta i des de la primera nota del músic. La hipnosi durant la celebració del seu petit regal per a nós, acòlits de plaer i de bogeria verbal, va fer que els quaranta minuts de regal literariomusical esdevinguessin el segon que Jeff Buckley ens ofereix a Hallellujah

Sobren les paraules... cal més i més i més i més i

L’alè de l’esperança

La creença que hi ha quelcom més

Allunyar-se de vides prosaiques i desitjar entendre el que no entens

La tragèdia de la condemna o el plaer del condemnat, com diria Hank

Massa de tot i massa de re i al final... l’envernissatge de Mao C’Est Toi, paraula i música, un músic necessari i vital per tal que la performance mantingui l’essència des del primer minut, ese maldito minuto... que assegura Wolfe

L’alè de l’esperança

que hi ha més del que pensem, palpar una realitat que fa que la vida parli sola, por de no poder sentir el que sentim, de no poder fer el que volem, de no poder dir el que volem dir... tot desapareix davant de l’envernissatge, del nostre envernissatge... Vodevil i cabaret i molt més... com gaudiria de l’espectacle Mr. Waits!!!!

L’alè de l’esperança

Desitjo ja la propera trobada, on sigui i quan sigui, tant és
 

Audra Mae