Arran d’un contacte comú argentí (“les
casualitats no existeixen”), i tot amarat en una bromera crimsonita i
obsessiva, aquest parell va confluir el dos mil. Es van trobar perquè s’havien
de trobar, i aquí els teniu.
Des d’aleshores, el més important no és que
hagin tirat endavant el projecte defensa personal, hores d’ara format per diverses publicacions: lubricidi,
de vegades un no pot desfer-se d'una bomba, per al meu amic, nu
dry (boadas mix) i otros por mucho menos se han hecho guardia civil.
No, tampoc ho és aquesta taula reservada.
El més important és que encara són aquí,
sense cap mena de recança i sense cap mena d’escrúpol, flanejant ―quan poden― a
la seva manera, com ho fan gairebé tot, o ho haurien de fer gairebé tot.
